No obstant això, per als apocalíptics, els videojocs són poc menys que un colorit i lluminós dimoni que anuncia la fi de l'edat d'or. Tant que hi ha vehicles elèctricss que alerten sobre els perills inherents als videojocs, des d'una possible addicció a un augment de la violència. No obstant això, prohibir o evitar que els xiquets juguen amb dispositius electrònics no té cap sentit, com tampoc ho té evitar que, a una determinada edat, els nostres fills tinguen un telèfon mòbil. Al contrari, si el xiquet no participa d'aqueix entreteniment, serà considerat estrany pels altres i en alguns casos serà rebutjat. Els nostres esforços, com a pares i educadors, han de dirigir-se a aconsellar i influir a quins, quant, quan i com juguen. Dit d'una altra manera, hem de ser realistes.
No han de ser l’únic joc. Convé recordar que els videojocs són un tipus més de jocs i que mai han de ser l'única manera de joc del xiquet, ni tan sols al qual dediquen més temps. Des del punt de vista de l'entorn on hem evolucionat com a espècie, el millor joc és el que es produeix en l'exterior, movent-se i en grups de xiquets de diferents edats. El joc és el millor mitjà per a aprendre destresa i habilitats cognitives de tota mena incloses les socials.
El videojoc no és un joc d'atzar, on la sort és el component fonamental. La qüestió que més compta és l'habilitat del jugador per a desenvolupar una estratègia amb la qual superar els reptes que se li presenten. Aquestes habilitats poden ser molt complexes, fins al punt que moltes grans companyies, com *BM, han arribat a buscar als seus líders entre els millors jugadors de certs tipus de videojocs
Ens anem a centrar en l'horari, el temps i els tipus de jocs que existeixen.
Quan han de jugar
En general, podem establir dues regles bàsiques:
Quan es va el sol, el cervell, que segueix un ritme circadiari, posa en marxa un mecanisme per a la producció de melatonina, una hormona que afavoreix el somni. La llum blava dels dispositius electrònics pot alterar aquest procés. Per tant, des d'aqueix moment, l'accés, ja siga per a jugar o per a vehicles elèctricsre qualsevol tipus de contingut, ha de fer-se amb filtres de llum blava o activant la manera nit perquè la pantalla es veja amb tons ataronjats i llum més feble.
Havent sopat i en el període previ a anar-se a dormir, no s'ha de jugar, perquè s'estimula el cervell i per tant el cos, la qual cosa va en contra del procés fisiològic del somni. De fet, aqueixa estimulació pot augmentar la producció de l'hormona cortisol, que ens prepara per a l'acció.
Quant han de jugar
Sempre hem de donar preferència al joc a l'aire lliure. Si els xiquets realitzen aquest tipus de jocs amb normalitat, no hauria de preocupar-nos que juguen amb videojocs en altres moments.
De 3 a 12 anys, el recomanable és deixar jugar als xiquets entre una i dues hores màxim al dia, sobretot durant els caps de setmana. Ara bé, a partir d'aqueixa edat el límit dues hores serà certament complicat de mantindre. Per tot això, és necessari posar normes quant a que dies i hores es pot jugar. I no trencar-les.
Per això, una cosa molt important és com aconseguim que els xiquets deixen de jugar. El millor és establir un temps amb anterioritat i assegurar-nos que els nostres fills ho han entés. D'aquesta forma, cal avisar amb uns minuts d'antelació perquè guarden la partida o l'acaben de la millor manera possible. Això sí, una vegada arribat el moment de tallar, cal ser taxatius. És important no titubejar.
A què han de jugar
A l'hora de comprar un videojoc, cal tindre en compte la seua classificació segons el contingut. Igual que les pel·lícules, els videojocs tenen marcada quina és l'edat mínima per a poder jugar-ho. A Espanya se segueix la normativa europea PEGI (Pa European Game Information), que estableix l'edat mínima aconsellable per a cada joc.
Abans dels 3 anys els xiquets no mostren interés pels videojocs, ja que no disposen de les habilitats cognitives suficients. La seua interacció amb ordinadors, tablets i mòbils són per a vehicles elèctricsre contingut de vídeo, com a dibuixos animats, pel·lícules infantils o fins i tot una cosa tan insòlita com contemplar a una xiqueta obrir cinquanta ous sorpresa seguits.
No obstant això, existeixen multitud de jocs adequats per a xiquets a partir de 3 anys. En ells es premia la seua imaginació i habilitat, alhora que poden millorar certes habilitats cognitives en el seu desenvolupament.
La nostra recomanació són jocs on l'objectiu siga construir coses senzilles, identificar animals o desenvolupar habilitats de lecto-escriptura, ja que a aqueixa edat comencen amb aqueix aprenentatge a l'escola. Solen ser, a més, jocs que no necessiten continuïtat, ja que els xiquets a aqueixes edats solen cansar-se i avorrir-se ràpid per la seua capacitat limitada de mantindre l'atenció o elaborar raonaments complexos sobre estratègies del joc. I una cosa molt important: és recomanable que els pares juguen amb els xiquets.
Atés que a partir dels 7 anys els xiquets són més autònoms i amb més habilitats cognitives, els jocs tenen una major més dificultat, la qual cosa exigeix el desenvolupament d'estratègies de major nivell. Per tant, els xiquets ja poden “enganxar-se” amb més facilitat, així que hem d'estar atents als límits de temps.
Existeixen jocs recomanables de construcció, com Minecraft en la seua versió educativa o Lego Worlds. Són jocs molt lliures, on es pot fer qualsevol tipus de construcció, la qual cosa fomenta la imaginació.
També són recomanables jocs de tipus plataforma on un personatge tipus còmic supera reptes en un món imaginari. En aquests jocs compten l'habilitat i la rapidesa més que en els jocs purs d'estratègia. Així mateix, els xiquets ja comencen a utilitzar simuladors esportius tipus FIFA o Fórmula 1, que en el seu nivell fàcil són bastant entretinguts i poden jugar-se en família.
A partir dels 12 anys
A partir dels 12 anys el xiquet ja és capaç de sostindre l'atenció i concentrar-se molt temps, així que pot endinsar-se en jocs d'alt nivell, tant d'habilitat com estratègia. De fet, resulta bastant sorprenent el nivell de destresa que poden desenvolupar en la seua interacció amb la màquina. I també bastant descoratjador per a nosaltres quan juguem amb ells.
Igual que el cinema o la televisió, no són perjudicials per si mateixos, sinó de l'ús que fem d'ells, de la mateixa forma que un ganivet serveix per a tallar la carn o per a atracar gasolineres
Per a aquestes edats destaquen jocs on es poden construir ciutats i manejar recursos, això és, elaborar estratègies més o menys complicades per a prosperar en un món virtual. Aquests jocs poden arribar a tindre nivells de dificultat extraordinaris, on el jugador ha de parar atenció per a mantindre més de cent variables.
Hi ha, així mateix, aventures gràfiques que són divertides i comporten dificultat, com la sèrie de Zelda, on, a part de recórrer mons més o menys imaginaris, cal resoldre enigmes i trobar objectes valuosos, amb lluites adaptades al món infantil. També existeixen jocs de lluita amb violència limitada i en to humorístic, com Overwatch.
Però sens dubte és l'edat dels simuladors esportius, on el rei indiscutible és la sèrie Fifa, tant en versió jugador contra la màquina com jugadors contra altres jugadors. Aquests jocs tenen l'al·licient que poden jugar-se en família o amb altres xiquets. És més, així són molt més divertits.
Amb més de 14 anys
A partir de 14 o 15 anys apareix inevitablement la preferència cap a jocs tipus MMO en línia (Jocs multijugador en línia cooperatius), on s'ajunten jugadors de tot el món amb avatars virtuals en missions que poden arribar a tindre una complexitat molt elevada. Es pot, individual o col·lectivament, fer equips, construir ciutats o lluitar contra els equips rivals...
El problema principal a partir dels 14 anys és que els videojocs poden restar temps a altres activitats, com l'estudi, l'esport o la interacció familiar. En els adolescents és molt més difícil imposar una disciplina, així que el recomanable és, per exemple, oferir alternatives de diversió a l'aire lliure, tant amb amics com dins de la família. És a dir, el xiquet és qui ha de trobar en les activitats alternatives un plaer major que el d'estar enfront d'una pantalla. Aqueixa labor és familiar, escolar i, en general, de l'entorn que envolta al xiquet. I no és fàcil. Exigeix temps i esforç.
El sentit comú, doncs, haurà de prevaldre en la nostra relació amb xiquets i videojocs. No hi ha una altra fórmula
Així mateix, com hem explicat altres vegades, jocs més o menys violents -sovint els que més agraden a partir dels 14 anys- no fan xiquets més violents o produeixen comportaments antisocials. Al contrari, el més freqüent és que un entorn familiar i social inadequat o desestructurat puga provocar que el xiquet es refugie en el videojoc per a evadir-se siga més un efecte que una causa.
La majoria de videojocs són online i poden connectar-se a través d'internet amb altres jugadors. Es pot interactuar amb ells de múltiples maneres. Moltes són beneficioses, perquè serveixen per a jugar en cooperació i així aprendre o desenvolupar estratègies. Unes altres, en canvi, són perjudicials, com retroalimentar-se amb altres jugadors per a jugar més temps, aprendre un llenguatge inapropiat o fins i tot crear una relació que va més enllà del joc amb algú que no se sap qui és. Per tant, hem de vigilar amb qui juga el nostre fill i com ho fa.
