Un grup de xics i xiques s'arremolinen al voltant del banc que hi ha a la porta del seu institut. Estan junts, però cada a penes es dirigeixen la paraula: cadascun està pendent del seu telèfon mòbil.
El 70 % dels xiquets i adolescents entre 10 i 15 anys tenen mòbil i accés a Internet.
El Ministeri de Sanitat calcula que un 18% dels menors entre 14 i 18 anys fa un ús “compulsiu” de les xarxes socials. Des de 2017 l'Estratègia Nacional d'Addiccions incorpora també les que no són a una substància sinó a un comportament.
Controlar l'ús d'aquestes noves tecnologies no és fàcil, però és imprescindible. I el millor és fer-ho amb diàleg. Per això ACICOM proposa un contracte entre pares i fills en el qual es recullen les condicions sota les quals els menors poden utilitzar el telèfon. Una manera de donar-los connexió amb el món, però amb control.
Edat d’iniciació. L'edat ideal serien els 15 anys, quan tenen la maduresa necessària per a enfrontar-se als seus pitjors perills, com el bullying i el sexting. Però ara mateix és una quimera.
Cal insistiren la maduresa a l'hora d'entregar un telèfon personal a un menor: Donar-li-ho quan estiguem disposats a donar-li la clau de casa i deixar que camine a soles pel carrer. Perquè els riscos que es troben al carrer, de manera presencial, són els mateixos que estaran a l'altre costat de les tecnologies. Si no parlen pel carrer amb persones desconegudes tampoc ho han de fer per la pantalla.
Comportar-se com en el carrer. Per això, una de les primeres normes que recull el contracte és que els xavals no agreguen a les seues xarxes socials a persones que no coneguen en el món “real”. I que estudien molt bé les dades que comparteixen en els seus perfils, perquè qualsevol foto o comentari pot comportar un risc : No cal contar on vivim, on passarem la vesprada, on anem de vacances…
I cal fomentar la confiança entre pares i fills: demanar-los que ens compten qualsevol contacte estrany o perillós, i que no esborren les converses, que podrien servir de prova si hi ha algun comportament denunciable.
Fase de Control parental. El mòbil no és un joguet. I han de saber que, encara que siga seu, no és privat. Els pares som responsables legals i hem de tindre accés al telèfon, perquè les responsabilitats del mal ús que faça d'ell repercutiran en nosaltres. Ha de quedar-los clar que els pares controlaran l'ús. Per a això existeixen multitud d'aplicacions, moltes gratuïtes, que actuen de filtre:
En el contracte és molt important regular sobretot el temps, el dia, les hores a les quals es connectaran. Deixar-ho clar també ajudarà al fet que s'organitze per a fer-ho i vaja adquirint responsabilitats.
Fomentar la interacció personal. Els adults també s’han de comprometre en el contracte a facilitar el contacte personal amb les amistats dels menors. L'aïllament de l'exterior i la falta de relacions socials reals amb conseqüències de l'ús abusiu del telèfon mòbil. Cal animar als fills a quedar amb els amics, i no solament parlar amb ells en les xarxes.
Autoanàlisi. Cal també examinar-se a un mateix abans de signar aquest contracte amb els fills: Com use jo el mòbil? Pas massa temps connectat? Done un bon exemple?
Flexibilitat. I ser flexibles per a negociar amb els xavals algunes clàusules del contracte, com les conseqüències d'un mal ús (no poder usar el mòbil una setmana, pagar les despeses de qualsevol cosa que es descarreguen…), l'horari d'ús o si pot portar-ho a una reunió familiar.
