Que el futbol siga el teló de fons habitual en el món de les apostes online no és casual i obeeix a un camí que porta en marxa tres lustres. En 2004, el Betis es va convertir en el primer equip de la Primera Divisió espanyola de futbol a portar en la seua samarreta a una casa d'apostes com a patrocinadora, Globet. Alguna cosa que no va suscitar cap mena de polèmica ni debat entre la massa social del club. Des d'allò, cada vegada més clubs de futbol van anar apuntant-se a aquests patrocinis en la seua samarreta i totes les temporades excepte la 13/14 i la 14/15 han tingut almenys a un club amb un d'aquests operadors en els seus equipaments.
Més enllà dels equipaments, també s'ha popularitzat el patrocini d'aquestes cases d'apostes i casinos online als equips de futbol sense necessitat de portar el seu logo en la samarreta, “únicament” en algunes zones de l'estadi, la pàgina web, l'aplicació oficial del club i altres emplaçaments amb finalitats promocionals.
En la temporada 18/19 aquest tipus de patrocini es va donar en dènou dels vint clubs de la Lliga Santander. Un 95%. L'únic que s'ix d'aquesta nova norma és la Reial Societat, que si bé mai ha tingut en el seu equipament un patrocini d'aquest tipus, sí que el va tindre a nivell de club: Kirolbet, un operador de joc basc que actualment continua patrocinant a altres clubs esportius.
La Reial Societat també va fer un pas inèdit en aquest sentit: al desembre de 2018 va convocar als seus socis a una consulta en la qual votaven sobre si el club devia o no acceptar futurs patrocinis per part d'aquest tipus d'empreses. El “no” va arrasar amb el 85% dels vots.
Normalitzen el joc els patrocinis d'estreles de l'esport? La publicitat funciona per a normalitzar, perquè alguna cosa es faça universal... És l'objectiu. Si a més usen figures de referència que són herois per als xavals, com a jugadors de futbol o tennis, o referències socials, com a actors o personatges del cor, que també són referència per a un altre tipus de població... És com quan un actor publicita una colònia, es pretén traslladar la seua aura d'èxit a qui la compre. Amb el joc és igual, només que la colònia no és addictiva, el joc sí. És un producte que enganxa i acaba generant problemes
De fet estem en un món en el qual no hi ha mala imatge de les cases d'apostes, més enllà de casos concrets, d'algun anunci que és més agressiu i estrident. En general es considera que és un joc innocent en el qual el pots passar bé, i la publicitat parla d'això.
Objectiu: joves
Precisament són els més joves els que més creixen en les estadístiques de jugadors anuals. I ho fan, sobretot, en el camp de les apostes esportives, el sector que més ha capitalitzat el creixement del joc en els últims anys al costat dels casinos, offline o online.
Bingo i pòquer, per contra, han baixat la seua rellevància dins del joc. El pòquer, després del boom de principis de dècada. El bingo, com a tendència enquistada des que va esclatar la crisi. En total, quasi un milió i mig de jugadors, segons els registres de la Direcció General d'Ordenació del Joc, en un país de quaranta-sis milions.
