Què és el cohousing?
Es tracta dels habitatges col·laboratius i autogestionats on comunitats d'adults majors i també joves que decideixen unir-se per a compartir i gaudir d'espais comuns mantenint la independència en les seues pròpies cases.
En la dècada dels ’80, la població europea va començar a implementar l'estil de vida cohousing o covivenda; la iniciativa va ser ideada per joves a Dinamarca i Holanda. Consisteix a viure de manera comunitària però amb habitatge independents, complementades per àrees comunes on els veïns comparteixen serveis, activitats socials, menjadors, concerts, jocs de taula, graellades, etc.
En els 80, quan alguns d'aquells pioners van començar a envellir van descobrir que les seues necessitats eren diferents que les de les persones més joves i van començar a crear comunitats “sènior”.
El Cohousing és planejat per un grup de persones (amics, coneguts, membres d'una junta de veïns) i són ells els qui decideixen comprar un terreny en conjunt i construir xicotetes cases bàsiques i econòmiques. El projecte és molt reeixit, i hui s'està aplicant en diferents regions del món.
Diversos estudis mostren que el co-housing millora la qualitat de vida dels qui resideixen en ell, ja siguen persones joves o adultes majors. Els llaços que s'estableixen en aquest tipus de comunitats i l'ajuda mútua que es promou en ells, faciliten que les persones senten una major autoestima, tinguen una important xarxa de suport i se senten reforçats i, per tant, en aqueix aspecte relacional augmente la seua qualitat de vida. Aquesta millora en la percepció de benestar promou que, encara que les malalties i dolors seguisquen presents, la importància que s'atorga a la percepció de les mateixes disminuïsca.
Una persona de 64 anys o més, no té per què tindre característiques particularment diferents d'una altra que tinga uns anys menys, però és obvi que a mesura que es compleixen anys la possibilitat de desenvolupar diferents tipus de dependència, és major. Existeix un altre risc gran associat a l'edat, que queda reflectit en l'article clarament, es tracta de la soledat associada a l'arribada de la jubilació, ja que s'abandona el treball i les xarxes socials que s'havien establit entorn d'ell es veuen ressentides. A més desapareixen de manera gradual amistats i familiars per multiples raons. De nou, la xarxa social que s'estableix en el co-housing, contribueix a pal·liar de manera molt interessant aquestes circumstàncies vitals que ocorren entorn de l'adult major.
Per què a la gent li pot agradar aquest sistema? Perquè poden conservar la seua independència, a més poden gaudir de la vida amb amics. Aquest sistema els permet viure la seua maduresa amb vitalitat lluny de la soledat i formar un espai de pertinença tan importants per a la salut i benestar humana.
