L'Ajuntament aprova una normativa que acaba amb els llimbs legals en el qual trobaven locals com l'Heliogàbal de Gràcia
CLARA BLANCHAR
Barcelona 3 MAY 2019 - 19.42 CEST Article original: https://elpais.com/ccaa/2019/05/03/catalunya/1556900243_911588.html
“Si s'ha aprovat per unanimitat, no entenc per què no s'ha fet abans”. El cantant de la banda Mishima, David Carabén, celebrava aquest divendres, al mateix temps que feia notar el temps que ha tardat l'Ajuntament de Barcelona a donar cobertura legal a les xicotetes sales de música en viu. Per a donar-los paraigua i acabar amb els llimbs legals en el qual operaven locals com el cèlebre Heliogàbal de Gràcia, el Ple va aprovar una modificació de l'ordenança municipal d'activitats dels establiments de pública concurrència en la qual s'afig una nova tipologia de: “Espais de cultura viva”.
La ciutat reconeix així el valor cultural d'unes sales que en la majoria d'ocasions experimenten, innoven i són plataformes de formació i llançament de músics de la ciutat. “La història de la música a Barcelona no s'explicaria sense les sales independents”, va recordar Carabén.
Al seu costat, el representant de l'Associació de Salas de Concerts de Catalunya, Sergi Egea, recordava que la ciutat “té des de fa dècades un conjunt de sales sense el qual no seria possible l'actual escena cultural local”. “Per fi se salda un deute amb aquestes sales musicals”, va dir, que han vist créixer bandes de flamenc, indie, cançó d'autor... “i que tenen un compromís amb el seu entorn com a creadors de cultura urbana cosmopolita”.
L'alcaldessa, Ada Colau, va assenyalar al seu torn que “els espais de música de xicotet format són un dels pulmons de la cultura” i que “els grans festivals no existirien sense aquests espais que experimenten i que han hagut de sobreviure sense acompanyament”.
150 persones
La definició d'espai de cultura viva inclou locals de xicotet format, de proximitat, que duen a terme una programació cultural estable vinculada a la música en directe, les arts escèniques o qualsevol manifestació vinculada a l'art contemporani i a la cultura popular, i que tenen un paper d'articulació social en el territori, entenent la diversitat com un element fonamental”.
L'aforament màxim d'aquests locals serà de 150 persones, hauran de programar 40 activitats a l'any i col·laborar amb dues entitats de la ciutat. Hi haurà tres categories en funció dels equips amplificadors que utilitzen: música amplificada, semiamplificada o acústica.
CLARA BLANCHAR
Barcelona 3 MAY 2019 - 19.42 CEST Article original: https://elpais.com/ccaa/2019/05/03/catalunya/1556900243_911588.html
“Si s'ha aprovat per unanimitat, no entenc per què no s'ha fet abans”. El cantant de la banda Mishima, David Carabén, celebrava aquest divendres, al mateix temps que feia notar el temps que ha tardat l'Ajuntament de Barcelona a donar cobertura legal a les xicotetes sales de música en viu. Per a donar-los paraigua i acabar amb els llimbs legals en el qual operaven locals com el cèlebre Heliogàbal de Gràcia, el Ple va aprovar una modificació de l'ordenança municipal d'activitats dels establiments de pública concurrència en la qual s'afig una nova tipologia de: “Espais de cultura viva”.
La ciutat reconeix així el valor cultural d'unes sales que en la majoria d'ocasions experimenten, innoven i són plataformes de formació i llançament de músics de la ciutat. “La història de la música a Barcelona no s'explicaria sense les sales independents”, va recordar Carabén.
Al seu costat, el representant de l'Associació de Salas de Concerts de Catalunya, Sergi Egea, recordava que la ciutat “té des de fa dècades un conjunt de sales sense el qual no seria possible l'actual escena cultural local”. “Per fi se salda un deute amb aquestes sales musicals”, va dir, que han vist créixer bandes de flamenc, indie, cançó d'autor... “i que tenen un compromís amb el seu entorn com a creadors de cultura urbana cosmopolita”.
L'alcaldessa, Ada Colau, va assenyalar al seu torn que “els espais de música de xicotet format són un dels pulmons de la cultura” i que “els grans festivals no existirien sense aquests espais que experimenten i que han hagut de sobreviure sense acompanyament”.
150 persones
La definició d'espai de cultura viva inclou locals de xicotet format, de proximitat, que duen a terme una programació cultural estable vinculada a la música en directe, les arts escèniques o qualsevol manifestació vinculada a l'art contemporani i a la cultura popular, i que tenen un paper d'articulació social en el territori, entenent la diversitat com un element fonamental”.
L'aforament màxim d'aquests locals serà de 150 persones, hauran de programar 40 activitats a l'any i col·laborar amb dues entitats de la ciutat. Hi haurà tres categories en funció dels equips amplificadors que utilitzen: música amplificada, semiamplificada o acústica.
