L'inventor del botó de retuit: "Pot ser que hàgem entregat una arma carregada a un xiquet de quatre anys"
Els desenvolupadors de la funció van pensar que s'usaria per a difondre informació urgent, com a notícies sobre terratrémols, però l'eina va canviar la plataforma per complet.
L'home que va inventar el botó de retuit en Twitter ara creu que va ser una molt mala idea. En una entrevista amb BuzzFeed, el desenvolupador Chris *Wetherell va afirmar que recorda que va pensar: "Pot ser que hàgem entregat una arma carregada a un xiquet de quatre anys".
Abans de la creació de l'opció de retuit, els usuaris havien de copiar i pegar el text en un nou tuit manualment, agregant l'abreviatura 'RT', la qual cosa els donava una mica més de temps per a deliberar sobre el que anaven a publicar. Després, les coses van canviar.
"Què és el que es comparteix?"
Inicialment, els desenvolupadors de la funció van pensar que els retuits s'usarien per a difondre informació urgent, com a notícies sobre terratrémols: "Pensem que […] això mostraria a la humanitat de la millor manera". No obstant això, els tècnics de Twitter no estaven preparats per a saber que la nova eina canviaria la plataforma per complet.
A més, el desenvolupador, que es va sumar a la xarxa social en 2009, va recordar que només en un parell d'ocasions algú va fer una pregunta social més àmplia respecte a la nova funció: "Què és el que es comparteix?" No obstant això, ningú li va donar importància.
Després de la introducció del botó, Wetherell es va sorprendre del ràpid que es va difondre la informació amb la seua ajuda. "Va funcionar per al que va ser dissenyada. Va multiplicar poderosament la informació com cap altra cosa", va apuntar.
Prompte altres companyies de tecnologia van començar a copiar la idea i van agregar la funció de 'compartir' a les seues xarxes socials: Facebook va introduir un botó similar en 2012. Però a mesura que la funció s'ha convertit en una part essencial de Twitter, capaç de generar converses necessàries sobre una àmplia gamma de temes, també ha arribat a ser responsable de la difusió d'informació falsa.
Prohibir els retuits?
Malgrat tota la polèmica actual sobre la difusió de notícies falses a través de les xarxes socials, una reversió completa dels botons per a compartir no és realista, estima Wetherell. Si aquests botons estigueren universalment desactivats, la gent podria pagar a usuaris amb grans audiències perquè transmeten el seu missatge, donant-los un poder desproporcionat, va explicar el desenvolupador.
En aqueix sentit, va proposar dues solucions al problema. Primer, desactivar la capacitat de compartir tuits a usuaris que constantment difonen informació falsa o maliciosa. Una altra forma és establir un límit en la quantitat de retuits per dia.
Els desenvolupadors de la funció van pensar que s'usaria per a difondre informació urgent, com a notícies sobre terratrémols, però l'eina va canviar la plataforma per complet.
L'home que va inventar el botó de retuit en Twitter ara creu que va ser una molt mala idea. En una entrevista amb BuzzFeed, el desenvolupador Chris *Wetherell va afirmar que recorda que va pensar: "Pot ser que hàgem entregat una arma carregada a un xiquet de quatre anys".
Abans de la creació de l'opció de retuit, els usuaris havien de copiar i pegar el text en un nou tuit manualment, agregant l'abreviatura 'RT', la qual cosa els donava una mica més de temps per a deliberar sobre el que anaven a publicar. Després, les coses van canviar.
"Què és el que es comparteix?"
Inicialment, els desenvolupadors de la funció van pensar que els retuits s'usarien per a difondre informació urgent, com a notícies sobre terratrémols: "Pensem que […] això mostraria a la humanitat de la millor manera". No obstant això, els tècnics de Twitter no estaven preparats per a saber que la nova eina canviaria la plataforma per complet.
A més, el desenvolupador, que es va sumar a la xarxa social en 2009, va recordar que només en un parell d'ocasions algú va fer una pregunta social més àmplia respecte a la nova funció: "Què és el que es comparteix?" No obstant això, ningú li va donar importància.
Després de la introducció del botó, Wetherell es va sorprendre del ràpid que es va difondre la informació amb la seua ajuda. "Va funcionar per al que va ser dissenyada. Va multiplicar poderosament la informació com cap altra cosa", va apuntar.
Prompte altres companyies de tecnologia van començar a copiar la idea i van agregar la funció de 'compartir' a les seues xarxes socials: Facebook va introduir un botó similar en 2012. Però a mesura que la funció s'ha convertit en una part essencial de Twitter, capaç de generar converses necessàries sobre una àmplia gamma de temes, també ha arribat a ser responsable de la difusió d'informació falsa.
Prohibir els retuits?
Malgrat tota la polèmica actual sobre la difusió de notícies falses a través de les xarxes socials, una reversió completa dels botons per a compartir no és realista, estima Wetherell. Si aquests botons estigueren universalment desactivats, la gent podria pagar a usuaris amb grans audiències perquè transmeten el seu missatge, donant-los un poder desproporcionat, va explicar el desenvolupador.
En aqueix sentit, va proposar dues solucions al problema. Primer, desactivar la capacitat de compartir tuits a usuaris que constantment difonen informació falsa o maliciosa. Una altra forma és establir un límit en la quantitat de retuits per dia.