22/04/2019 EDITORIAL NOBBOT. Article original: https://www.nobbot.com/media/medios-y-fake-news/
Per a qui escriuen hui els periodistes? Podríem dir que es treballa per a una elit imaginada d'una banda i amb la pressió de la lluita fraticida per l'atenció del contingut gratuït (clickbait) que mina en la direcció contrària, per un altre. Una bicefàlia en definitiva, com menys caïnita que introdueix major tensió en el sistema i contribueix a l'extensió de fake news.
CÒMPLICES DE LA DESINFORMACIÓ?
Els mitjans tenen una responsabilitat en com, en el seu propi treball periodístic, poden convertir-se en còmplices de la desinformació. Això succeeix quan no es lidera l'agenda pública que marca sobre quins temes informar, quan no se selecciona adequadament a qui es dona veu (en un periodisme de declaracions es confonen independència amb equidistància i proporcionalitat) o quan el tractament que es fa per a desmentir una falsedat està provocant precisament una major propagació d'aquesta.
No obstant això, el drama de fons és que qui consumeix desinformació no sent que necessite més fonts de coneixement i contrast. Això tampoc és nou, portem anys veient que el més vist i recomanat dels diaris digitals no sol coincidir amb l'agenda del que tradicionalment el periodisme ha considerat com a important. Les notícies sobre economia, política, conflictes internacionals, etc. no semblen ser tan atractives com les més escandaloses de successos o cor.
El repte és com arribar a tota aqueixa població que no sembla necessitar d'aqueixes notícies que són més dures de digerir en el seu dia a dia. Probablement és el moment de revisar els codis periodístics, de repensar forma i contingut i de buscar maneres de fer més interessant la informació integrant l'emoció sense comprometre el rigor. En definitiva, d'arribar a tota una població que viu d'esquena a les seues portades, que senzillament “no les necessiten” per a viure, o perquè ningú els ha fet veure per que sí que les necessiten per a això mateix.
L'AUGE DE LES FAKE NEWS
Paradoxalment, la desinformació s'erigeix com un problema important per als europeus i, així, el 83% la consideren un perill per a la democràcia i el 73% estan especialment preocupats pel seu efecte en períodes electorals. Però això és el que diuen les enquestes. Mentrestant, els patrons de consum de notícies falses no deixen de créixer.
No parlem d'equivocar-nos en triar un hotel per una ressenya manipulada, sinó de votar a un president o un altre sense tindre informació fiable per a prendre les nostres decisions. El gràfic amb el pic de cerques sobre què és la UE o el Brexit després del referèndum parla per si sol.
A això s'uneix que més de la meitat de la població no confia en els mitjans, que les mentides tenen les potes cada vegada més llargues ja que és més probable que es retuiten que les notícies reals i que es preveu que per a 2022 consumirem més falses que certes. I per si no fos prou, també diuen que els espanyols caiem més en els seus paranys.
