Els tres partits que més propostes valencianistes van incorporar al programa electoral de les autonòmiques d'abril van perdre suports, segons conclou un estudi
Un article de CARLOS ALÓS VALÈNCIA
Article original: https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/comunitat-valenciana/2019/10/07/enfrentarse-madrid-da-votos/1929945.html
Enfrontar-se a Madrid en clau política amb propostes de més autogovern, defensa de les institucions valencianes o omplir el programa electoral de reivindicacions pròpies no va generar cap rèdit polític en les eleccions autonòmiques d'abril. Tampoc el discurs polític en el marc d'un conflicte entre la perifèria (en aquest cas valenciana) contra el centre (Madrid) va resultar crucial. Cap de les dues qüestions van ser determinants en aquella cita electoral.
És el que conclou un estudi que analitza la presència d'iniciatives valencianistes en els programes electorals que van presentar els sis partits que componen el sistema polític valencià als comicis del 28 d'abril.
Resulta cridaner que les tres formacions que més propostes valencianistes van presentar en el programa van perdre suports.
Compromís es va deixar dos diputats respecte a 2015; el PP, onze i Unides Podem va ser el que pitjor resultat va obtindre dels sis que van aconseguir representació. Els tres van ser amb diferència els que més picades d'ullet autonomistes van incloure en la seua proposta electoral, com assenyala el gràfic inferior.
En canvi, el programa electoral que van presentar els socialistes, fet i fet la força més votada, es va elaborar sense massa qüestions autonomistes, excepte la referència a la necessitat d'un just finançament autonòmic. En el programa del PSPV es parlava d'una Espanya plural i sense distincions entre els seus territoris. Per tant no es pot dir que existisca un element diferenciador valencià que haja sigut tingut en compte com a element crucial en el programa. Compromís va ser, amb 153 propostes, el que més iniciatives valencianistes va incloure, 57 d'elles en defensa de les institucions valencianes i d'autogovern i 87 sobre reivindicacions pròpies per a la Comunitat Valenciana, segons conclou l'estudi, elaborat pel professor de Filosofia del Dret Luis Sebastián, la professora de Ciència Política Victoria Rodríguez-Blanco i l'investigador postdoctoral Simó Alegre i publicat per les Corts Valencianes.
La formació valencianista, l'única d'àmbit no estatal, es manté com a segona força a València, però és la quarta a Castelló i la cinquena a Alacant. L'estudi creu que l'alcaldia de València i la visibilitat de la gestió autonòmica ha pogut influir perquè mantinga la segona posició a València però a Alacant va perdre prop de dos punts respecte a les eleccions de 2015.
En el cas del PP s'observa un considerable nombre de propostes concretes sobre la Comunitat Valenciana, la qual cosa és coherent amb la seua estratègia històrica, però aquestes ja no generen el mateix impacte en l'electorat que van tindre en el passat quan en els temps de Camps o de Zaplana van exercir una tracció electoral molt positiva, segons els investigadors.
En el cas del PP, afig el treball, moltes de les seues idees valencianes reflectides en el programa estan més relacionades amb el model econòmic o ideològic del partit que amb l'estrictament valencià, per la qual cosa en aqueixes propostes seria senzill substituir el gentilici pel de qualsevol altra autonomia espanyola sense que es notara el canvi.
Respecte a Ciutadans s'observa en el seu programa una quantitat rellevant de propostes autonòmiques concretes (90). No obstant això, responen, sobretot, a criteris d'eficiència de l'Administració i en la seua majoria defensen una recentralització de competències defugida, apunten. A més, també conjuguen el gentilici valencià quasi com una cosa circumstancial podent intercanviar-se per un altre origen (aragonés, madrileny, gallec) i adaptar-se de la mateixa manera a qualsevol territori.
Flagrant absència de propostes
No obstant això, el partit taronja va millorar sensiblement els seus resultats electorals en passar de 13 a 18 diputats en les eleccions autonòmiques d'abril, però els investigadors van trobar una «flagrant» inexistència de propostes concretes respecte a senyals d'identitat valencianes.
Per a l'anàlisi de Vox, que no tenia ni programa electoral autonòmic, encara que va aconseguir deu diputats en les Corts, els investigadors es van basar en un manifest i diferents tuits de l'estructura provincial. Van detectar que el nombre de propostes valencianes de la ultradreta era limitat i que moltes d'elles defensaven la pèrdua d'autogovern (devolució de competències o tancament d'à Punt). Però en contrast van trobar que les propostes de defensa dels senyals d'identitat valencianes eren significatives, però sempre des de posicions anticatalanistes.
L'estudi afig també que, en línies generals, el subsistema polític valencià ha tornat a plasmar les tendències imperants a Espanya i afirma que la Comunitat Valenciana mai ha aconseguit, al contrari que altres nacionalitats històriques com Catalunya o el País Basc, situar a un partit d'àmbit no estatal com el més votat. Per a explicar aquesta circumstància apunta alguna clau. Una és que dos models d'identitat valenciana antagònics, el fusterianisme i el blaverisme, es van enfrontar durant el franquisme i la transició, la qual cosa va resultar letal perquè moviments regionalistes o nacionalistes es convertiren en majoritaris. Això va generar la cerca entre l'electorat valencià d'identitats refugi que no forenconflictives, i eixa va ser la de l'espanyolisme constitucionalista. Els partits en eixa posició ideològica han guanyat totes les eleccions celebrades en la Comunitat Valenciana.
Un article de CARLOS ALÓS VALÈNCIA
Article original: https://www.levante-emv.com/noticias-suscriptor/comunitat-valenciana/2019/10/07/enfrentarse-madrid-da-votos/1929945.html
Enfrontar-se a Madrid en clau política amb propostes de més autogovern, defensa de les institucions valencianes o omplir el programa electoral de reivindicacions pròpies no va generar cap rèdit polític en les eleccions autonòmiques d'abril. Tampoc el discurs polític en el marc d'un conflicte entre la perifèria (en aquest cas valenciana) contra el centre (Madrid) va resultar crucial. Cap de les dues qüestions van ser determinants en aquella cita electoral.
És el que conclou un estudi que analitza la presència d'iniciatives valencianistes en els programes electorals que van presentar els sis partits que componen el sistema polític valencià als comicis del 28 d'abril.
Resulta cridaner que les tres formacions que més propostes valencianistes van presentar en el programa van perdre suports.
Compromís es va deixar dos diputats respecte a 2015; el PP, onze i Unides Podem va ser el que pitjor resultat va obtindre dels sis que van aconseguir representació. Els tres van ser amb diferència els que més picades d'ullet autonomistes van incloure en la seua proposta electoral, com assenyala el gràfic inferior.
En canvi, el programa electoral que van presentar els socialistes, fet i fet la força més votada, es va elaborar sense massa qüestions autonomistes, excepte la referència a la necessitat d'un just finançament autonòmic. En el programa del PSPV es parlava d'una Espanya plural i sense distincions entre els seus territoris. Per tant no es pot dir que existisca un element diferenciador valencià que haja sigut tingut en compte com a element crucial en el programa. Compromís va ser, amb 153 propostes, el que més iniciatives valencianistes va incloure, 57 d'elles en defensa de les institucions valencianes i d'autogovern i 87 sobre reivindicacions pròpies per a la Comunitat Valenciana, segons conclou l'estudi, elaborat pel professor de Filosofia del Dret Luis Sebastián, la professora de Ciència Política Victoria Rodríguez-Blanco i l'investigador postdoctoral Simó Alegre i publicat per les Corts Valencianes.
La formació valencianista, l'única d'àmbit no estatal, es manté com a segona força a València, però és la quarta a Castelló i la cinquena a Alacant. L'estudi creu que l'alcaldia de València i la visibilitat de la gestió autonòmica ha pogut influir perquè mantinga la segona posició a València però a Alacant va perdre prop de dos punts respecte a les eleccions de 2015.
En el cas del PP s'observa un considerable nombre de propostes concretes sobre la Comunitat Valenciana, la qual cosa és coherent amb la seua estratègia històrica, però aquestes ja no generen el mateix impacte en l'electorat que van tindre en el passat quan en els temps de Camps o de Zaplana van exercir una tracció electoral molt positiva, segons els investigadors.
En el cas del PP, afig el treball, moltes de les seues idees valencianes reflectides en el programa estan més relacionades amb el model econòmic o ideològic del partit que amb l'estrictament valencià, per la qual cosa en aqueixes propostes seria senzill substituir el gentilici pel de qualsevol altra autonomia espanyola sense que es notara el canvi.
Respecte a Ciutadans s'observa en el seu programa una quantitat rellevant de propostes autonòmiques concretes (90). No obstant això, responen, sobretot, a criteris d'eficiència de l'Administració i en la seua majoria defensen una recentralització de competències defugida, apunten. A més, també conjuguen el gentilici valencià quasi com una cosa circumstancial podent intercanviar-se per un altre origen (aragonés, madrileny, gallec) i adaptar-se de la mateixa manera a qualsevol territori.
Flagrant absència de propostes
No obstant això, el partit taronja va millorar sensiblement els seus resultats electorals en passar de 13 a 18 diputats en les eleccions autonòmiques d'abril, però els investigadors van trobar una «flagrant» inexistència de propostes concretes respecte a senyals d'identitat valencianes.
Per a l'anàlisi de Vox, que no tenia ni programa electoral autonòmic, encara que va aconseguir deu diputats en les Corts, els investigadors es van basar en un manifest i diferents tuits de l'estructura provincial. Van detectar que el nombre de propostes valencianes de la ultradreta era limitat i que moltes d'elles defensaven la pèrdua d'autogovern (devolució de competències o tancament d'à Punt). Però en contrast van trobar que les propostes de defensa dels senyals d'identitat valencianes eren significatives, però sempre des de posicions anticatalanistes.
L'estudi afig també que, en línies generals, el subsistema polític valencià ha tornat a plasmar les tendències imperants a Espanya i afirma que la Comunitat Valenciana mai ha aconseguit, al contrari que altres nacionalitats històriques com Catalunya o el País Basc, situar a un partit d'àmbit no estatal com el més votat. Per a explicar aquesta circumstància apunta alguna clau. Una és que dos models d'identitat valenciana antagònics, el fusterianisme i el blaverisme, es van enfrontar durant el franquisme i la transició, la qual cosa va resultar letal perquè moviments regionalistes o nacionalistes es convertiren en majoritaris. Això va generar la cerca entre l'electorat valencià d'identitats refugi que no forenconflictives, i eixa va ser la de l'espanyolisme constitucionalista. Els partits en eixa posició ideològica han guanyat totes les eleccions celebrades en la Comunitat Valenciana.
