La festa dels bous al carrer, celebrada principalment al País Valencià, és una tradició enraonada en la cultura i la història locals, però que amb el pas del temps ha generat fortes polèmiques degut a consideracions ètiques respecte al tractament dels animals.
Origens.
La relació entre l'home i el bou a la península Ibèrica data de milers d'anys. Les festes amb bous al carrer es remunten a èpoques medievals, quan es feien mercats de bestiar i els animals es conduïen per les carrers dels pobles fins als corrals. Amb el temps, aquesta pràctica es va convertir en un esdeveniment festiu.
El País Valencià, amb la seua rica història cultural, va adoptar i adaptar aquesta tradició, convertint-la en una part integral de les seues festes locals. Cada poble i ciutat té la seua pròpia versió i matisos de l'esdeveniment.
Polèmica.
El principal punt de discòrdia de la festa dels bous al carrer és el tractament dels bous. Molts grups defensors dels drets dels animals argumenten que aquesta tradició sotmet els bous a estrès, por i potencialment a dany físic. La visió d'un bou corrent pels carrers estrets, amb gent intentant tocar-lo o esquivar-lo, ha generat crítiques, afirmant que l'animal pot sentir-se atrapat i atemorit.
A més a més, es posa l'accent en el fet que, després de la festa, molts d'aquests bous són portats a places de bous per a ser lidats i, finalment, sacrificats.
Resposta cultural.
Els defensors de la festa argumenten que es tracta d'una tradició arrelada, que ha evolucionat amb el temps i que es prenen mesures per garantir la seguretat tant del bou com dels participants. Assenyalen que la festa té un fort component cultural i històric, i que prohibir-la seria una pèrdua per a la identitat local.
La festa dels bous al carrer és un clar exemple de com les tradicions es poden xocar amb les perspectives modernes sobre el benestar animal. La polèmica continuarà, però el que és clar és que aquesta festa reflecteix una part de l'essència i la història del País Valencià.
