L'assassinat aparent de Yevgeny Prigozhin, fundador de la firma de seguretat privada russa, Wagner, ha deixat a la vista la intricada relació de Rússia amb l'Àfrica. Sota la cobertura del Grup Wagner, que no és més que un conglomerat d'entitats que despleguen forces paramilitars i participen en la desinformació i manipulació política, Rússia ha intentat ampliar la seua influència al continent.
Malgrat els problemes que Prigozhin va afrontar a Rússia, va aconseguir expandir la influència russa a l'Àfrica, donant suport a líders autoritaris que es trobaven políticament aïllats i desprestigiats. Aquests líders, al seu torn, van quedar endeutats amb Rússia, establint un cercle de poder i influència que beneficiava principalment a Rússia i als interessos de Prigozhin.
La presència de Wagner en països com Líbia, la República Centreafricana, Mali i Sudan, així com la seua interferència en la política interna i en les narratives d'informació en molts països africans, posa de manifest les ambicions estratègiques de Rússia a l'Àfrica. Aquestes no se centren necessàriament en el desenvolupament o l'estabilitat del continent, sinó més bé en fer avançar els interessos geopolítics de Rússia, incloent el desig d'assegurar una posició al nord d'Àfrica i el Mar Roig, minvar la influència occidental, i desplaçar el sistema internacional basat en l'ONU.
La mort de Prigozhin planteja interrogants sobre el futur del Grup Wagner a l'Àfrica. Malgrat la pèrdua del seu líder, Rússia sembla decidida a mantenir les operacions de Wagner, ja que aquestes han provat ser altament lucratives, especialment a través de concessions mineres a la República Centreafricana i Sudan.
No obstant això, la continuïtat del Grup Wagner sense Prigozhin no està garantida. Rússia afronta reptes, com la necessitat de desplegar soldats a Ucraïna i la possible resistència de les tropes de Wagner a signar contractes amb el Ministeri de Defensa rus. A més, en assumir directament les operacions de Wagner a l'Àfrica, Rússia s'exposa a majors crítiques i sancions per les activitats il·legals i desestabilitzadores del grup.
D'altra banda, mentre que els líders africans que han rebut el suport de Wagner i Rússia probablement voldrien continuar la seua aliança, altres governs al continent poden començar a reconsiderar la seua relació amb Rússia, especialment a la llum dels recents esdeveniments i el reconeixement que Rússia ofereix a canvi de la seua intrusió en els assumptes africans.
La visió de Putin d'un nou ordre internacional, caracteritzat per la il·legalitat tant a l'àmbit nacional com a l'internacional, contrasta amb les aspiracions de molts líders africans. El desafiament ara és veure com evolucionarà aquesta complexa relació en els propers anys.
